divendres, 27 de novembre del 2015

Cucs a les taronges

Mai fins ara havia trobat cucs a les taronges.
Sols he trobat informació en pàgines d'Amèrica.
Buscant a internet he vist que a Mèxic hi ha una  varietat molt dolça que es poden trobar cucs.
Es veu que importem taronges d'allà. A mi em sembla una llàstima quant tenim tantes zones on es produeixen citrics, que tinguem que importar de fora alguns dels que a més porten cucs.
També algú diu que a final de temporada poden sortir aquests habitants no dessitjats, però pressisament ara és principi de temporada, pel que deu ser final a altres indrets, o sigui al Sud de l'Equador on ara comença l'estiu.

 http://cdigital.dgb.uanl.mx/la/1080022549/1080022549_62.pdf
 especies de naranjas de Méjico "Estado de Morelos"1881.


Es veu que aquests cucs es transformen en una mosca quan es fan adults.


GUSANOS EN NARANJAS Y MANDARINAS.

La mosca de la fruta (Ceratitis capitata) es conocida desde hace mucho, como plaga fundamental y particular de los cítricos en la Mesopotamia argentina.
Pasaron los años y, como tantas plagas, su ámbito de acción o distribución geográfica fue extendiéndose, acorde a encontrar hospedantes y ayudado por condiciones climáticas favorables...
En el sudoeste de la Pcia. de Buenos Aires, apareció una similar que comenzó a atacar los cítricos de la zona. Pero esa especie es Anastrepha frateuculus, muy similar a la anterior y cuyo daño también...

 
La hembra adulta, después del acoplamientos, coloca con su terebra (aparato ovipositor) los huevos debajo de la "epidermis" de la cáscara (exocarpio). La larva nacida, comienza a comer el mesocarpio (zona blanca) dirigiéndose al endocarpio (pulpa). Continúa comiendo en dirección a la semilla y por debilitamiento del fruto afectado, a fin del ciclo, éste cae. La larva sale del fruto y se dirige al suelo, donde empupa (transformación de tejidos), antes de emerger el adulto. En estado pupal, ningún insecto se alimenta. Luego en primavera se reinicia el ciclo.

La población de las moscas de la fruta alcanza su máxima actividad, a finales del verano y a principios del otoño, periodo durante el cual revolotean alrededor de la planta para poner sus huevos en frutas y vegetales maduros o podridos, como por ej. lombricarios o pila de basura.

diumenge, 13 de setembre del 2015

Setas de la Sierra de Albarracín

Setas de la Sierra de Albarracín

 

Setas de la Sierra de Albarracín

LAS SETAS DE LA SIERRA DE ALBARRACÍN
SETAS COMESTIBLES
La Sierra de Albarracín posee una riqueza micológica extraordinaria, en el siguiente listado se recogen las especies silvestres comestibles, con presencia contrastada, en la Sierra de Albarracín que a su vez están recogidas en el Real Decreto 30/2009, 16 de enero, condiciones sanitarias para la comercialización de setas para uso alimentario.
ESPECIES   SILVESTRES COMERCIALIZABLES EN FRESCO (ANEXO A Real Decreto 30/2009)
NOMBRE CIENTÍFICO
NOMBRE VULGAR
Agaricus campestris.
Champiñón
Agaricus sylvaticus
Champiñón enrojeciente
Agrocybe aegerita (cylindracea).
Seta de chopo
Amanita caesarea, con la volva abierta
Huevo de rey, amanita de los cesares
Boletus aereus
Boleto negro
Boletus edulis
Porro
Boletus pinophilus (pinicola)
Boleto rojo
Boletus reticulatus
Boleto de verano o reticulado
Boletus badius
Boleto bayo
Calocybe gambosa.
Seta de San Jorge, Sanjuanera
Cantharellus cibarius.
Rebozuelo
Cantharellus lutescens.
Angula de monte
Cantharellus subpruinosus.
Rebozuelo robledal
Clitocybe geotropa
Platera
Craterellus cornucopioides
Trompeta de los muertos
Hydnum repandum.
Lengua de vaca
Hygrophorus agathosmus
Higroforo de olor a almendras
Hygrophorus gliocyclus
Llanega blanca
Hygrophorus latitabundus (limacinus)
Llanega negra
Hygrophorus marzuolus
Marzuelo
Lactarius deliciosus
Níscalo
Lactarius quieticolor.
Níscalo
Lactarius salmonicolor
Níscalo
Lactarius sanguifluus.
Níscalo
Lactarius semisanguifluus.
Níscalo
Lepista nuda
Pie azul
Macrolepiota procera
Parasol
Marasmius oreades
Senderilla
Pleurotus eryngii
Seta de cardo
Pleurotus ostreatus
Seta de alpaca
Rhizopogon roseolus
Patata de bosque
Russula cyanoxantha
Carbonera
Suillus luteus
Boleto anillado o boleto baboso
Tricholoma portentosum
Capuchina
Tricholoma terreum
Negrilla
Tuber aestivum
Trufa de verano
Tuber melanosporum
Trufa negra
ESPECIES SILVESTRES COMERCIALIZABLES CON TRATAMIENTO PARA ELIMINAR SU TOXICIDAD EN CRUDO (ANEXO C)
Helvella sp.
Oreja de gato
Morchella sp.
Colmenilla

dilluns, 17 d’agost del 2015

Parra - Raïm

Aquest any, la parra està com mai, si segueix així el raïm madurarà al temps normal, (setembre) altres anys no ha madurat o ho ha fet al novembre.



 

Els botims estan preciosos, i els grans molt crescuts.


Espero que en els últims moments no és faci malbé. No oblidem que està a 1600 metres d'alt i qualsevol dia pot gelar, la nit passada ha arribat a 3 graus centígrads.


 
Hi ha anys que els embosso, potser ho haure de fer també aquest any.

dissabte, 15 d’agost del 2015

Priemeres mongetes

Aquests any ha fet tanta calor i ha plogut tant poc, que molt planter se'm ha secat. Ara començo a agafar tomaquets, però són molt petits i 'hi ha pocs.
Les pebroteres fa temps que tenen flor però no surten pebrots.
Les carbasseres tamploc fan carabasses i algunes s'han assecat. Els primers carbasons al creixer la punta quedava toba, ara ja sembla que surtin millor, encara que costen de creixer més que altres anys.
Les mongeteres per fi comencen ha veure's alguna mongeta.
Encara podrem menjar alguna cosa de l'hort.


dilluns, 13 de juliol del 2015

Carbassons i pebrots


Sembla que les flors de carbassó han estat fertilitzades i que no s'assecaran, de totes maneres hem d'esperar algun dia més per saber-ho del cert.



Primera flor de pebrotera, a veure si s'animen.

imatges Imma Cauhé

diumenge, 5 de juliol del 2015

Plantada mongetes

El dia 25 de juny vaig plantar mongetes al hort. Avui dia 5 juliol ja es veuen que van creixent. He plantat mongeteres enanes així no cal tuturar-les, i són molt productives i fines per menjar. Hi ha unes verdes i unes grogues. 
Al jardi de casa tinc també un petit espai amb algunes tomaqueres que estan creixent molt. Estan en una estructura d'hivernacle que al principi d'estiu tapo amb plàstic, ja tenen bastants anys i crec que aquest serà l'últim que els podré utilitzar, ja estan malmesos per molts cantons, esperem puguin durar aquesta collita.
Les tomaqueres comencen a tenir flor.



divendres, 12 de juny del 2015

Xampinyons

Avui com encara no ha crescut prou la producció de l'hort, hem anat a passejar i de pas a veure si trobàvem algún xampinyó silvestre, i ha estat bona la trobada, més quan hem pogut comprovar de que estaven sans, sense cucs i la carn encara fresca per poder menjar.


He posat un paquet de mocadors de paper per que es pugui aprecià les dimensions.


I al arribar a casa he posat un ganivet de cuina.

dimecres, 10 de juny del 2015

Les fotografies estan agafades des del àngle oposat.

Del 28 de maig al 10 de juny ja es veuen més crescuts els enciams, les tomaqueres i les pebroteres. I sobretot el que ha crescut més és l'herba i les mates plantes que he hagut de treure, no les he tret totes, sino demà no tindria feina, jajaja.


Ja he començat a posar alguns tutors.


dijous, 28 de maig del 2015

28-5-15 Plantada


Avui he plantat de nou l'hort en el hivernacle pebroteres, tomaqueres i algun enciam.
Fora cebes, porros i carbassons, també dos meloneres empeltades en carbasseres per provar si van bé al terreny.  
Aquí ja sabeu els que em seguiu que és un terreny difícil pel cultiu, fa quatre dies encara gelava a la nit, i no descarto que encara ho faci alguna altra. M’han dit que aquests últims dies s’han fet malbé algunes tomaqueres dins d’hivernacles, i han hagut de tornar a plantar les cebes.
Ara fa temps que no plou, esta tot molt sec, aquets dies ja fa calor, però encara pot canviar, aniria bé una mica de pluja.



divendres, 15 de maig del 2015

Desolació


Aquest any el meu balcó-hort no vol tirar endavant.
Ni plantes ni hortalisses avancen, per la contra s’assequen i moren.
Les plantes que any rere any a la primavera rebrotaven, aquest any han dit prou i les que he plantat de nou, tot i abonant la terra no volen tirar endavant i queden seques.
No ha rebrotat ni l’al·lelí, ni la Marialluïsa ni les quatre plantes que cada any a la primavera ressorgien.
El roser, els tomàquets, les cebes, els pebrots i els enciams que he plantat de nou, no han volgut tirar endavant.
Sols una carbassa i el romaní sembla que volen viure a la meva terrassa, i unes petúnies que de moment sembla que aguanten.

Hi ha anys que no saps perquè estàs més desanimat, i això els deu passar també a les meves plantes de la terrassa, que descansi, si creix la carbassera em donaré per satisfeta, potser més endavant decideixi renovar tot i llavors m’acompanyin.

dimecres, 25 de març del 2015

hort al 26 de març de 2015


Com podeu veure a la fotografia, al meu hort encara no ha arribat la primavera i hauré d'esperar encara un temps per poder plantar res. Però amb aquestes neus hi haurà aigua i la terra estarà en forma. Això espero.
El meu hivernacle (al fons) aguanta com es pot veure.

dissabte, 21 de març del 2015

Triant llegum.


Feia temps que no portava a terme aquesta tasca.
Recordo quant era infant, que estant a la masia, algunes tardes la meva mare ens manava que triéssim el llegum.
Ara estem acostumats a que tot o trobem al super preparat pel consum, però abans no era així. Després de collir el llegum del camp i de separar els troncs de les valves i troncs i d’esventar-les, les llegums encara poden quedar barrejades amb trossets de pellofes de les mateixes valves o tenir algun tronquet o pedreta, per això s’han d’anar triant a mà per tal de treure tot el que no és mengívol.
Aquesta feina porta paciència, poses en una safata o sobre l’hule de la taula una pila de llegum i has d’anar separant poc a poc amb els dits les llegums i anar treien tot el que no val, la que ja has triat, es va posant a una altre pila que després recolliràs i guardaràs fins l’hora de posar-la a l’olla.

Els cigrons i mongetes al ser més grans costa menys fer aquesta tria, però les llenties són més entretingudes.




mongetes "frijoles" llavors portades de Cuba. (foto Imma Cauhé)


Avui doncs m’he posat a fer aquesta feina amb unes poques llenties que vaig recol·lectar la tardor passada en el petit hort que tinc.
Són molt petites, de mida desigual ja que en el camp no surten els productes de la mateixa mida, com si fossin fets de motlle com trobem a les tendes.  La feina és entretinguda, però val la pena, aquest és un producte natural i ecològic, a més de gustós. Aquestes llenties han estat plantades, abonades amb fems natural, no se li ha posat cap producte per tractar-les, ni perquè creixin, ni insecticides.

Han estat regades amb aigua de la pluja i de la font natural que neix sense tractar producte de la neu i la pluja, aigua sense cap classe de residus ni orgànic ni químic a no ser els que portin la terra i roques subterrànies per on passa. 


llenties triades, a dalt esquerra les pellofes i altres després de triar.  (foto: Imma Cauhé)