dijous, 23 de desembre de 2010

Bones festes

dimarts, 21 de desembre de 2010

Un passeig per la fira


Esperant que el meu hort tingui algun canvi digne de menció. Posaré unes fotos de la fira del gall de pota blava del Prat, a més de galls hi havia hortalisses.















diumenge, 21 de novembre de 2010

Prosperitat en el cultiu 2011


El frare Domènec Varni va ideà "la roda perpètua" en ella s'indiquen els anys que són més o menys fértils.
L'any 2010 el declara com any molt fértil i el 2011 com fértil.
Veurem si és veritat.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Taula de cultiu al balcó

A la taula de cultiu, queda una alberginiera, amb una albergínia i el més curiòs és que encara es veuen flors, que no crec que produeixin res en aquest temps.



i una pebrotera amb uns pebrots a punt de menjar.



Vaig fer un planter de broculi i aquí en teniu un exemplar tal com esta en aquests moments.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Sopa de quinoa amb boletus

Vaig descobrir la quinoa en un viatge a Perú i Bolívia, com la vaig trobar aquí, vaig comprar-la ja que m’havia agradat i porta proteïnes. hidrats de carboni, minerals i vitamines.

La quinuada , quínoa o kinwa (Chenopodium quinoa)
Es pot trobar bona informació a la página:
http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/alimentacion_alternativa/2002/02/19/38263.php

De primer plat sopa de quinoa amb boletus.
Es renta bé la quinoa, es posa a bullir durant 15-20 minuts. La tiro en el caldo, junt amb els boletus que he partit a trossets. Queda un deliciós plat.


De segon carn magra.
Fregeixo la carn magre, i quan està cuita, afegeixo una culleradeta de farina, quan està rossa, un raig de vi. Es posa al plat i s’adorna amb uns variants al vinagre, en aquest cas, olives, cogombres i rovellons que he posat jo en vinagre.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Restes de plantes de l'hort d'alta muntanya.

L’hort, encara que ha gelat unes quantes nits, encara produeix alguna cosa, queden unes bledes, uns pocs espinacs, y unes “borrajas”o borratja (Borago officinalis) és una planta herbàcia anual que fa 20-60 cm d'alçada. La tija és ramificada i està coberta de pèls que punxen.


La borratja ha estat utilitzada com a verdura comestible des de l'antiquitat. Tradicionalment es menja la tija, les fulles i les flors. Les borratges que es troben a les zones rurals del Principat i el País Valencià són més abundants a les vores dels pobles i zones habitades, indicant que són vestigis d'antics conreus d'aquesta hortalissa. Actualment no té gaire distribució comercial car l'aspecte aspre i pelut de les fulles i tiges de la borratja fa que aquesta sigui una verdura poc atractiva. Això porta a que el seu consum es vegi limitat a certes zones on la gent local coneix aquesta verdura bé. Tot i així a alguns supermercats es troben pots de borratges en conserva, ja tallades i bullides.
Malgrat la seva manca d'atractiu a primera vista, cal dir que després de ben rentades amb abundant aigua i bullides les fulles i tiges perden la pilositat i prenen una consistència fina i agradable al paladar. Entre els llocs on la borratja és més popular com a verdura cal mencionar Navarra, sobre tot a la comarca de la Ribera, Aragó, Extremadura i algunes zones de Portugal.
explicació treta de Viquipèdia.




borratja



bledes

dimecres, 13 d’octubre de 2010

micologia, bolet de pi

He volgut posar aquesta espècie per què la trobo molt bonica a la vista, encara que no és comestible.

HYPHOLOMA FASCICULARE
Es una espècie molt comú a tota España; pot créixer sobre la fusta “tocona” de qualsevol arbre; a vegades, apareixen centenars d’exemplars cobrint la fusta de forma quasi total. Es presenta durant tot l’any.
DIMENSIONES

En general no és molt gran. Un sol individuo, que sempre creix unit a altres exemplars, pot tenir un barret de 2-3 cm de diàmetre, com màxim. El peu és sempre, en proporció, molt més llarg.

Característiques, no comestibles

Més que dir que és verinós, és més exacte referir-se a aquesta espècie com no comestible pel seu sabor amarg de la carn que es manté després de la cocció. Es diu que probablement és tòxica.

Noms vulgars: En castellano, Hifoloma de làmines verdes. En catalán, Bolet de pi i Bolet d'alsina. Eusk.:Suge-ziza mingots

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Micologia, bolets

Avui us parlaré de la llenega blanca o mucosa blanca.

El seu nom científic: higrophorus glyocyclus, es un bolet compacte molt viscós, barret fins 9 cm. Color crema clar generalment amb la part central més fosca. Primer convex i després pla. Làmines grosses separades de color groc pàl·lid. Neix en bosc de pins. Bon comestible molt apreciat a Cataluña. Exquisit per fer amb carn guisada.








"Llenega (negre)"Hygrophorus latitabundus

Barret gran, de 5-15 cm, primer hemisféric, després convex y finalment aplanat. La cutícula, que és separable, es llisa, i molt viscosa enganxosa en temps humit. És brillant, de color que va de pard a gris, sovint amb tonalitats olivàcies, amb el centre més fosc. Làmines, de color blanc o crema pàl·lid. Esporada de color blanc. Peu gran, de 5-10 x 1.5-4 cm. Carn blanca molt perfumada i de gust suau.



fitxa treta de www.aguaron.org. fotografies meves

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Bolets

Torna el temps dels bolets, aquí posaré alguna cosa sobre ells.
En principi vull explicar que abans deien que hi havia dos regnes de éssers vius el vegetal i l’animal, actualment s’accepta un tercer regne: els dels fongs. Avans s’incloïen dins del regne vegetal i realment no tenen rés a veure, resumint molt, i dient-t’ho de manera senzilla, puc dir que fan funcions completament inverses. Gràcies als fongs la natura converteix els restes de vegetals en adob. Per això la terra de sota bosc es tant rica i bona pels nostres productes de l’hort.



Fitxa de Francisco Serrano Ezquerra

Leucopaxillus giganteus ( Leyss. : Fr. ) Sing.

Nombres sinónimos: Leucopaxillus candidus / Clitocybe candida

Nombres populares: Castellano: Seta de enebro

Sombrero: De 15 a 35 cm. de diámetro. Infundibiliforme luego muy embudado con margen ondulado o lobulado, superficie mate de color blanco a ocráceo

Pie: Grueso, fibroso y muy corto, de color blanco a crema

Himenóforo: Láminas poco apretadas y muy decurrentes al final. Fácilmente separables, de color blanco sucio

Velos: No tiene

Carne: Compacta, gruesa , dura y fibrosa, de color blancuzco y olor de harinoso a cianídrico.

Esporada: Blanca

Hábitat y época de aparición: Verano y otoño, en pastizales formando corro .

Comestibilidad: Buen comestible. Con un setal en su punto sirve para una buena cuadrilla. (*)

Nota meva:

Aquests bolets es posen assecar tallats a làmines i poden guardar-se així molt de temps, després de poc temps en remull queden molt bé en qualsevol menjar.

divendres, 24 de setembre de 2010

Recollida d'alguns productes de l'hort

A primers de setembre vaig fer una collita de l'hort, ja que havia de ausentar-me algunes setmanes. a més d'ensiams i bledes, aquí podeu veure el que vaig recollir.





dimarts, 31 d’agost de 2010

carbassó rossegat

Aquest matí m’he trobat amb que una rata ha visitat l’hort i ha deixat aquestes mossegades al carbassó del patí.

dissabte, 28 d’agost de 2010

Habitans de l'hort




Avui he pogut captar el passeig de la sargantana que assíduament està en el meu jardí. Estava alimentant-se d’animalons que s’havien amagat a les plantes de julivert ja espigades i a punt de deixar la seva llavor.

dijous, 19 d’agost de 2010

Estat actual de l'hort



Tinc l’hort més gran i productiu que he tingut mai.
Ja he recollit tots els espinacs, n’he congelat uns quants, abans d’ahir vaig plantar-ne uns quants més. He agafat més de tres quilos de mongetes, i estan començant. Els carbassons estan donant un rere l’altre, les bledes estic agafant-ne contínuament, els ensiams estan boníssims, tendres i es fan molt grans.
La parra del jardí, aquest any està repleta de botims, esperem que continuï el bon temps perquè maduri, sols he pogut menjar raïm tres anys ja que estant a 1640 metres d’altitud, es molt estrany l’any que maduri el raïm.
Estic molt contenta.








dimarts, 17 d’agost de 2010

Menjar de la terra


L’hort està donant els seus fruits. Ja he menjat força espinacs, bledes, carbassons, ensiams. Els cérvols han visitat també l’hort, i s’han menjat bona part de les plantes de patates. Ara hem fet la tanca més alta, a veure si no la salten.

Aquí una fotografia de “Migas” i de “Civet de porc senglar” que vaig fer fa uns dies per dinar, a més d’una bona amanida amb ensiam de l’hort.







dijous, 5 d’agost de 2010

Maduixes silvestres


Aquest any tot va retardat, les maduixetes que sempre surten de principi de juliol a mitjans, aquest any han sortit de mitjans a finals. aquí una foto de les últimes que he pogut recollir, n'he tingut per uns quants postres.

Ni cal mencionar que han estat boníssimes.

dijous, 29 de juliol de 2010

Espinacs

Avui ja he pogut fer la primera collita d’espinacs. La primera de les collites del meu hort a terra.

dimecres, 14 de juliol de 2010

Hort 14 de juliol 2010

A primer pla els espinacs, les mongeteres rere més crescudes, a la dreta una punta dels pèsols i a l’esquerra els ensiams.



Amb 15 dies de diferència ja es veu, l'hort està un mica més verd, ha vingut la calor i sembla que les plantes neixen amb força.


dijous, 8 de juliol de 2010

Cavalls pasturant

Mentre van creixent les hortalisses per poder veure la diferència des de l’última fotografia. Us poso una fotografia dels cavalls que pastaren a prop de l’hort.
Comencen a sortir tomàquets, (recordo, estem a 1640 m. d’altitud).

dijous, 1 de juliol de 2010

Mongetes que han sobreviscut

Les mongeteres van traient el cap, després de varis dies de pluja i turmentes, fins i tot amb pedra i amb temperatures bastant fredes. Espero poder agafar alguns dels fruits.

dimarts, 22 de juny de 2010

L'hort anegat? El xampinyó més gran de l'any. Pa.

L’hort, em sembla que no farà gaire cosa, fa 15 dies que ha plogut contínuament i fa fred a la nit, ha arribat fins 2 graus.
Les llavors no es veuen encara sortir, hem plantat unes bledes de planter, esperem que surtin.





Esperant els fruits de l’hort, hem anat a cercar algun xampinyó, “aceiteros”, diuen per aquí. Hem trobat un que farem aquesta nit farcit.



I per acompanyar-lo he fet un pa, és la primera vegada que en faig i m’ha quedat força bé, encara que espero millorar-lo en altres ocasions.

dilluns, 14 de juny de 2010

A més del meu hort jardí, he plantat un trosset d’hort de veritat, a una terra a prop de casa. A 1640 m. d’altitud.
Aquest any la climatologia no està de lo millor, no sé si sortirà alguna cosa,
cada dia està plovent, la terra al estar tant xopa, es possible que podreixi les llavors o que la terra quedi tant atapeïda que no puguin créixer.
Quan pugui penjaré una fotografia.
He plantat: pèsols, mongetes, bledes, pastanagues, carbassons, i plantaré espinacs, també ensiams i carbassons quant tingui el planter a punt.

divendres, 4 de juny de 2010

Jardí, hort?

He plantat l’hortet de testos a 1.640 metres d’altitud.
Com l’any passat, he plantat tomàquets raf, xerris, i he portat algun de Montserrat ja amb test. Pebrots italians, carbassons, ensiams i albergínies llargues i una rallada.
També he plantat flors, geranis, petúnies, i algunes altres, no podem oblidar que és un pati.
La parra moscatell comença a brotar. Els rosers comencen a obrir les primeres poncelles.
Aquest any hi ha hagut molt de gel i pluges, tots els pagesos (de debò) porten les sembres retardades, tot just comencen a plantar les patates i a arreglar els horts.
Els lilàs que hi ha pel poble estan florits que donen goig.







dissabte, 22 de maig de 2010

Cireres


El mes de maig és el mes de les cireres. Per aquí el Baix Llobregat, en tenim i de molt bones. A més es celebren vàries fires de la cirera, aquest cap de setmana 23-23 Fira a Sant Climent de Llobregat, el primer cap de setmana de juny a Torrelles de Llobregat.
Jo ja hi he anat i n’he comprat unes quantes, són delicioses.
Animeu-vos, del camp a la boca sense passar per càmeres. I si no hi podeu anar aquests dies, mentre n’hi hagin als arbres les podeu comprar a peu de carretera o a la casa dels pagessos.

diumenge, 9 de maig de 2010

Plantes medicinals - Stevia i Ajenjo

Josep Pàmies és un campesino catalán (Balaguer, Lleida) que hace 15 años abandonó los métodos modernos de cultivo con uso abundante de químicos y pesticidas, para pasar al cultivo ecológico, resultando en una radical mejora de su propia salud y la de sus tierras. Desde entonces, Josep se ha convertido en un firme defensor del cultivo ecológico y ha investigado y promueve el uso de las plantas con propiedades medicinales, sobre todo de la estevia (stevia rebaudiana)o el ajenjo(artemisa annua). Josep también critica ferozmente la industria farmacéutica y las empresas que promueven el uso de transgénicos, como Monsanto, por velar más por la obtención de beneficios económicos -mediante el uso de patentes y la cronificación de la enfermedad- que la búsqueda de soluciones reales y éticas.


">Video molt interessant de les plantes STEVIA i AJENJO

Llimoner

Vaig comprar un llimoner, una mica abans de la Candelera, el vaig trasplantar com em varen dir, però en aquestes dates esta molt parat, no veig brots, ni flors, encara que sembla que el tronc i les branquetes encara estan verdes, no sé si em viurà.

dissabte, 24 d’abril de 2010

Vegetació Montes Universales










Passejant pels Montes Universales he pogut captar aquests arbres-arbusts, aquí li diuen “chaparras i enebros” no sé com és la traducció en català. Aquestes plantes formen principalment el sotabosc dels boscos de pins roigs que hi ha en aquesta zona, arbres d’una altura impressionant i un tronc recte dels que s'aprofita la fusta per fer mobles.
Tant un com l’altre quan s’asseca els seus troncs són una bona llenya per fer el foc a terra o l’estufa, també les branques seques dels pins que aquí li diuen: “cándalos”.
A la temporada que és permès, els tres són utilitzats en els llocs adequats per fer una bona brasa per coure les suculentes costelletes de bé, de les ovelles i cabrits que els pastors de la zona tenen tanta cura en la seva cria.
Actualment han fet una tala de pins.























divendres, 23 d’abril de 2010

grafiti

A prop de la platja i port de Tarifa es troba aquest grafiti que m’ha semblat curiós.
A falta de poder donar novetats del meu hort, aquí us el deixo.

diumenge, 28 de març de 2010

Collita



Sorgint de la nevada, encara he pogut rescatar un petit bròquil que junt amb una centena de cols Brussel•les han fet un platet per acompanyar les viandes.
Estaven boníssimes aquestes verdures sobrevivents.

dilluns, 8 de març de 2010

Nevada 8 de març

Així està l'hort a un quart de sis de la tarda d'avui, i això que està cobert.
Así se ve mi huerto a las 5 y cuarto de hoy, y está cubierto.


El pati té aquest bonic especte. El jardín está asi de bonito.