Ja s’estan acabant els tomàquets que vaig agafar abans de
les gelades, estaven verds però ara estan madurant ràpidament, són petits però
dolços i molt bons, sentiré quant ja no en quedi cap.
Les patates, em duraran més temps, Ara l’hort d’alta
muntanya ja està erm.
El seu paisatge espera el fred, la neu... i a la primavera
tornem-hi.
Però que bonic és el paisatge de la muntanya a la
tardor...