
dijous, 23 de desembre del 2010
dimarts, 21 de desembre del 2010
Un passeig per la fira
diumenge, 21 de novembre del 2010
Prosperitat en el cultiu 2011
dissabte, 13 de novembre del 2010
Taula de cultiu al balcó
dijous, 28 d’octubre del 2010
Sopa de quinoa amb boletus
La quinuada , quínoa o kinwa (Chenopodium quinoa)
Es pot trobar bona informació a la página:
http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/alimentacion_alternativa/2002/02/19/38263.php
De primer plat sopa de quinoa amb boletus.
Es renta bé la quinoa, es posa a bullir durant 15-20 minuts. La tiro en el caldo, junt amb els boletus que he partit a trossets. Queda un deliciós plat.

De segon carn magra.
Fregeixo la carn magre, i quan està cuita, afegeixo una culleradeta de farina, quan està rossa, un raig de vi. Es posa al plat i s’adorna amb uns variants al vinagre, en aquest cas, olives, cogombres i rovellons que he posat jo en vinagre.

dilluns, 25 d’octubre del 2010
Restes de plantes de l'hort d'alta muntanya.
La borratja ha estat utilitzada com a verdura comestible des de l'antiquitat. Tradicionalment es menja la tija, les fulles i les flors. Les borratges que es troben a les zones rurals del Principat i el País Valencià són més abundants a les vores dels pobles i zones habitades, indicant que són vestigis d'antics conreus d'aquesta hortalissa. Actualment no té gaire distribució comercial car l'aspecte aspre i pelut de les fulles i tiges de la borratja fa que aquesta sigui una verdura poc atractiva. Això porta a que el seu consum es vegi limitat a certes zones on la gent local coneix aquesta verdura bé. Tot i així a alguns supermercats es troben pots de borratges en conserva, ja tallades i bullides.
Malgrat la seva manca d'atractiu a primera vista, cal dir que després de ben rentades amb abundant aigua i bullides les fulles i tiges perden la pilositat i prenen una consistència fina i agradable al paladar. Entre els llocs on la borratja és més popular com a verdura cal mencionar Navarra, sobre tot a la comarca de la Ribera, Aragó, Extremadura i algunes zones de Portugal.
explicació treta de Viquipèdia.

borratja

bledes
dimecres, 13 d’octubre del 2010
micologia, bolet de pi
HYPHOLOMA FASCICULARE
Es una espècie molt comú a tota España; pot créixer sobre la fusta “tocona” de qualsevol arbre; a vegades, apareixen centenars d’exemplars cobrint la fusta de forma quasi total. Es presenta durant tot l’any.
DIMENSIONES
En general no és molt gran. Un sol individuo, que sempre creix unit a altres exemplars, pot tenir un barret de 2-3 cm de diàmetre, com màxim. El peu és sempre, en proporció, molt més llarg.
Característiques, no comestibles
Més que dir que és verinós, és més exacte referir-se a aquesta espècie com no comestible pel seu sabor amarg de la carn que es manté després de la cocció. Es diu que probablement és tòxica.
Noms vulgars: En castellano, Hifoloma de làmines verdes. En catalán, Bolet de pi i Bolet d'alsina. Eusk.:Suge-ziza mingots

dilluns, 11 d’octubre del 2010
Micologia, bolets
El seu nom científic: higrophorus glyocyclus, es un bolet compacte molt viscós, barret fins 9 cm. Color crema clar generalment amb la part central més fosca. Primer convex i després pla. Làmines grosses separades de color groc pàl·lid. Neix en bosc de pins. Bon comestible molt apreciat a Cataluña. Exquisit per fer amb carn guisada.


"Llenega (negre)"Hygrophorus latitabundus
Barret gran, de 5-15 cm, primer hemisféric, després convex y finalment aplanat. La cutícula, que és separable, es llisa, i molt viscosa enganxosa en temps humit. És brillant, de color que va de pard a gris, sovint amb tonalitats olivàcies, amb el centre més fosc. Làmines, de color blanc o crema pàl·lid. Esporada de color blanc. Peu gran, de 5-10 x 1.5-4 cm. Carn blanca molt perfumada i de gust suau.

fitxa treta de www.aguaron.org. fotografies meves
dissabte, 2 d’octubre del 2010
Bolets
En principi vull explicar que abans deien que hi havia dos regnes de éssers vius el vegetal i l’animal, actualment s’accepta un tercer regne: els dels fongs. Avans s’incloïen dins del regne vegetal i realment no tenen rés a veure, resumint molt, i dient-t’ho de manera senzilla, puc dir que fan funcions completament inverses. Gràcies als fongs la natura converteix els restes de vegetals en adob. Per això la terra de sota bosc es tant rica i bona pels nostres productes de l’hort.

Fitxa de Francisco Serrano Ezquerra
Leucopaxillus giganteus ( Leyss. : Fr. ) Sing.
Nombres sinónimos: Leucopaxillus candidus / Clitocybe candida
Nombres populares: Castellano: Seta de enebro
Sombrero: De 15 a 35 cm. de diámetro. Infundibiliforme luego muy embudado con margen ondulado o lobulado, superficie mate de color blanco a ocráceo
Pie: Grueso, fibroso y muy corto, de color blanco a crema
Himenóforo: Láminas poco apretadas y muy decurrentes al final. Fácilmente separables, de color blanco sucio
Velos: No tiene
Carne: Compacta, gruesa , dura y fibrosa, de color blancuzco y olor de harinoso a cianídrico.
Esporada: Blanca
Hábitat y época de aparición: Verano y otoño, en pastizales formando corro .
Comestibilidad: Buen comestible. Con un setal en su punto sirve para una buena cuadrilla. (*)
Nota meva:
Aquests bolets es posen assecar tallats a làmines i poden guardar-se així molt de temps, després de poc temps en remull queden molt bé en qualsevol menjar.
divendres, 24 de setembre del 2010
Recollida d'alguns productes de l'hort




dimarts, 31 d’agost del 2010
carbassó rossegat

dissabte, 28 d’agost del 2010
Habitans de l'hort

Avui he pogut captar el passeig de la sargantana que assíduament està en el meu jardí. Estava alimentant-se d’animalons que s’havien amagat a les plantes de julivert ja espigades i a punt de deixar la seva llavor.
dijous, 19 d’agost del 2010
Estat actual de l'hort
Tinc l’hort més gran i productiu que he tingut mai.
Ja he recollit tots els espinacs, n’he congelat uns quants, abans d’ahir vaig plantar-ne uns quants més. He agafat més de tres quilos de mongetes, i estan començant. Els carbassons estan donant un rere l’altre, les bledes estic agafant-ne contínuament, els ensiams estan boníssims, tendres i es fan molt grans.
La parra del jardí, aquest any està repleta de botims, esperem que continuï el bon temps perquè maduri, sols he pogut menjar raïm tres anys ja que estant a 1640 metres d’altitud, es molt estrany l’any que maduri el raïm.
Estic molt contenta.




dimarts, 17 d’agost del 2010
Menjar de la terra
L’hort està donant els seus fruits. Ja he menjat força espinacs, bledes, carbassons, ensiams. Els cérvols han visitat també l’hort, i s’han menjat bona part de les plantes de patates. Ara hem fet la tanca més alta, a veure si no la salten.
Aquí una fotografia de “Migas” i de “Civet de porc senglar” que vaig fer fa uns dies per dinar, a més d’una bona amanida amb ensiam de l’hort.


dijous, 5 d’agost del 2010
Maduixes silvestres
dijous, 29 de juliol del 2010
Espinacs
dimecres, 14 de juliol del 2010
Hort 14 de juliol 2010
dijous, 8 de juliol del 2010
Cavalls pasturant
dijous, 1 de juliol del 2010
Mongetes que han sobreviscut
dimarts, 22 de juny del 2010
L'hort anegat? El xampinyó més gran de l'any. Pa.
Les llavors no es veuen encara sortir, hem plantat unes bledes de planter, esperem que surtin.

Esperant els fruits de l’hort, hem anat a cercar algun xampinyó, “aceiteros”, diuen per aquí. Hem trobat un que farem aquesta nit farcit.

I per acompanyar-lo he fet un pa, és la primera vegada que en faig i m’ha quedat força bé, encara que espero millorar-lo en altres ocasions.

dilluns, 14 de juny del 2010
Aquest any la climatologia no està de lo millor, no sé si sortirà alguna cosa,
cada dia està plovent, la terra al estar tant xopa, es possible que podreixi les llavors o que la terra quedi tant atapeïda que no puguin créixer.
Quan pugui penjaré una fotografia.
He plantat: pèsols, mongetes, bledes, pastanagues, carbassons, i plantaré espinacs, també ensiams i carbassons quant tingui el planter a punt.
divendres, 4 de juny del 2010
Jardí, hort?
Com l’any passat, he plantat tomàquets raf, xerris, i he portat algun de Montserrat ja amb test. Pebrots italians, carbassons, ensiams i albergínies llargues i una rallada.
També he plantat flors, geranis, petúnies, i algunes altres, no podem oblidar que és un pati.
La parra moscatell comença a brotar. Els rosers comencen a obrir les primeres poncelles.
Aquest any hi ha hagut molt de gel i pluges, tots els pagesos (de debò) porten les sembres retardades, tot just comencen a plantar les patates i a arreglar els horts.
Els lilàs que hi ha pel poble estan florits que donen goig.



dissabte, 22 de maig del 2010
Cireres

El mes de maig és el mes de les cireres. Per aquí el Baix Llobregat, en tenim i de molt bones. A més es celebren vàries fires de la cirera, aquest cap de setmana 23-23 Fira a Sant Climent de Llobregat, el primer cap de setmana de juny a Torrelles de Llobregat.
Jo ja hi he anat i n’he comprat unes quantes, són delicioses.
Animeu-vos, del camp a la boca sense passar per càmeres. I si no hi podeu anar aquests dies, mentre n’hi hagin als arbres les podeu comprar a peu de carretera o a la casa dels pagessos.
diumenge, 9 de maig del 2010
Plantes medicinals - Stevia i Ajenjo
Llimoner
dissabte, 24 d’abril del 2010
Vegetació Montes Universales


Passejant pels Montes Universales he pogut captar aquests arbres-arbusts, aquí li diuen “chaparras i enebros” no sé com és la traducció en català. Aquestes plantes formen principalment el sotabosc dels boscos de pins roigs que hi ha en aquesta zona, arbres d’una altura impressionant i un tronc recte dels que s'aprofita la fusta per fer mobles.
Tant un com l’altre quan s’asseca els seus troncs són una bona llenya per fer el foc a terra o l’estufa, també les branques seques dels pins que aquí li diuen: “cándalos”.
A la temporada que és permès, els tres són utilitzats en els llocs adequats per fer una bona brasa per coure les suculentes costelletes de bé, de les ovelles i cabrits que els pastors de la zona tenen tanta cura en la seva cria.
Actualment han fet una tala de pins.

