Setas de la Sierra de Albarracín

Setas de la Sierra de Albarracín

 

Setas de la Sierra de Albarracín

LAS SETAS DE LA SIERRA DE ALBARRACÍN

SETAS COMESTIBLES

La Sierra de Albarracín posee una riqueza micológica extraordinaria, en el siguiente listado se recogen las especies silvestres comestibles, con presencia contrastada, en la Sierra de Albarracín que a su vez están recogidas en el Real Decreto 30/2009, 16 de enero, condiciones sanitarias para la comercialización de setas para uso alimentario.

ESPECIES   SILVESTRES COMERCIALIZABLES EN FRESCO (ANEXO A Real Decreto 30/2009)
NOMBRE CIENTÍFICO		NOMBRE VULGAR
Agaricus campestris.		Champiñón
Agaricus sylvaticus		Champiñón enrojeciente
Agrocybe aegerita (cylindracea).		Seta de chopo
Amanita caesarea, con la volva abierta		Huevo de rey, amanita de los cesares
Boletus aereus		Boleto negro
Boletus edulis		Porro
Boletus pinophilus (pinicola)		Boleto rojo
Boletus reticulatus		Boleto de verano o reticulado
Boletus badius		Boleto bayo
Calocybe gambosa.		Seta de San Jorge, Sanjuanera
Cantharellus cibarius.		Rebozuelo
Cantharellus lutescens.		Angula de monte
Cantharellus subpruinosus.		Rebozuelo robledal
Clitocybe geotropa		Platera
Craterellus cornucopioides		Trompeta de los muertos
Hydnum repandum.		Lengua de vaca
Hygrophorus agathosmus		Higroforo de olor a almendras
Hygrophorus gliocyclus		Llanega blanca
Hygrophorus latitabundus (limacinus)		Llanega negra
Hygrophorus marzuolus		Marzuelo
Lactarius deliciosus		Níscalo
Lactarius quieticolor.		Níscalo
Lactarius salmonicolor		Níscalo
Lactarius sanguifluus.		Níscalo
Lactarius semisanguifluus.		Níscalo
Lepista nuda		Pie azul
Macrolepiota procera		Parasol
Marasmius oreades		Senderilla
Pleurotus eryngii		Seta de cardo
Pleurotus ostreatus		Seta de alpaca
Rhizopogon roseolus		Patata de bosque
Russula cyanoxantha		Carbonera
Suillus luteus		Boleto anillado o boleto baboso
Tricholoma portentosum		Capuchina
Tricholoma terreum		Negrilla
Tuber aestivum		Trufa de verano
Tuber melanosporum		Trufa negra
ESPECIES SILVESTRES COMERCIALIZABLES CON TRATAMIENTO PARA ELIMINAR SU TOXICIDAD EN CRUDO (ANEXO C)
Helvella sp.	Oreja de gato
Morchella sp.	Colmenilla

Xampinyons

Avui com encara no ha crescut prou la producció de l'hort, hem anat a passejar i de pas a veure si trobàvem algún xampinyó silvestre, i ha estat bona la trobada, més quan hem pogut comprovar de que estaven sans, sense cucs i la carn encara fresca per poder menjar.

He posat un paquet de mocadors de paper per que es pugui aprecià les dimensions.

I al arribar a casa he posat un ganivet de cuina.

Boletada a finals de Novembre

Us ensenyo la meva troballa d'avui.
En aquestes dades encara es troba algun rovelló i altres bolets. Avui estaven molt amagats, a la primera foto s'entre veuen 4 rovellons, 

En realitat n'hi havien 8. 
Els de dalt a la esquerra són els de la segona fotografia, aquests:

i n'amagaven d'altres a l'esquerra color d'herva i pinassa s'endevina un tercer i al treure'ls n'hi havia dos més amagats. 
A la fi, el citell s'ha omplert e varies espècies.

fotografies Imma Cauhé

tret de l'OCU

 valor nutritivo, las setas son casi un 90% agua (en fresco). El resto son proteínas (entre un 2% y un 6%), hidratos de carbono (entre un 3 y un 4%) y una mínima cantidad de grasa (menos de un 1%). Además, cuentan con algunasvitaminas de los grupos A, B y D. Dado su bajo nivel de grasas, son ideales para incluirlas en una dieta de adelgazamiento.

Múrgules, Arigany (Colmenilla)

Morchella cónica
En català: Múrgules, Arigany, en castellano: Colmenilla, en francés: Deliciosa.



Es una classe de bolet de forma original, té el peu buit i això facilita cuinar-los farcits. Crus són indigestos, pel que es important bullir-los o fregir-los bé abans de menjar-los.
No es pot confondre en cap altre bolet, pel que no hi ha més perill que la seva toxicitat que se’n va amb la calor de cuinar-les. Neix sota gran varietat d’arbres.
Es pot conservar secant-los. (Sempre l’aigua d’hidratar-los al cuinar-los després de dessecar-los s’haurà de tirar)
Surt als boscos a la primavera, encara que en aquestes dates ja és una mica tard trobar-les, avui he capturat uns quants exemplars de mida considerable, per això us poso la fotografia.
Si no els heu provat mai, no dubteu a fer-ho. Bon profit!

Sopa de quinoa amb boletus

Vaig descobrir la quinoa en un viatge a Perú i Bolívia, com la vaig trobar aquí, vaig comprar-la ja que m’havia agradat i porta proteïnes. hidrats de carboni, minerals i vitamines.

La quinuada , quínoa o kinwa (Chenopodium quinoa)
Es pot trobar bona informació a la página:
http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/alimentacion_alternativa/2002/02/19/38263.php

De primer plat sopa de quinoa amb boletus.
Es renta bé la quinoa, es posa a bullir durant 15-20 minuts. La tiro en el caldo, junt amb els boletus que he partit a trossets. Queda un deliciós plat.


De segon carn magra.
Fregeixo la carn magre, i quan està cuita, afegeixo una culleradeta de farina, quan està rossa, un raig de vi. Es posa al plat i s’adorna amb uns variants al vinagre, en aquest cas, olives, cogombres i rovellons que he posat jo en vinagre.

micologia, bolet de pi

He volgut posar aquesta espècie per què la trobo molt bonica a la vista, encara que no és comestible.

HYPHOLOMA FASCICULARE
Es una espècie molt comú a tota España; pot créixer sobre la fusta “tocona” de qualsevol arbre; a vegades, apareixen centenars d’exemplars cobrint la fusta de forma quasi total. Es presenta durant tot l’any.
DIMENSIONES

En general no és molt gran. Un sol individuo, que sempre creix unit a altres exemplars, pot tenir un barret de 2-3 cm de diàmetre, com màxim. El peu és sempre, en proporció, molt més llarg.

Característiques, no comestibles

Més que dir que és verinós, és més exacte referir-se a aquesta espècie com no comestible pel seu sabor amarg de la carn que es manté després de la cocció. Es diu que probablement és tòxica.

Noms vulgars: En castellano, Hifoloma de làmines verdes. En catalán, Bolet de pi i Bolet d'alsina. Eusk.:Suge-ziza mingots

Micologia, bolets

Avui us parlaré de la llenega blanca o mucosa blanca.

El seu nom científic: higrophorus glyocyclus, es un bolet compacte molt viscós, barret fins 9 cm. Color crema clar generalment amb la part central més fosca. Primer convex i després pla. Làmines grosses separades de color groc pàl·lid. Neix en bosc de pins. Bon comestible molt apreciat a Cataluña. Exquisit per fer amb carn guisada.

"Llenega (negre)"Hygrophorus latitabundus

Barret gran, de 5-15 cm, primer hemisféric, després convex y finalment aplanat. La cutícula, que és separable, es llisa, i molt viscosa enganxosa en temps humit. És brillant, de color que va de pard a gris, sovint amb tonalitats olivàcies, amb el centre més fosc. Làmines, de color blanc o crema pàl·lid. Esporada de color blanc. Peu gran, de 5-10 x 1.5-4 cm. Carn blanca molt perfumada i de gust suau.



fitxa treta de www.aguaron.org. fotografies meves

Bolets

Torna el temps dels bolets, aquí posaré alguna cosa sobre ells.
En principi vull explicar que abans deien que hi havia dos regnes de éssers vius el vegetal i l’animal, actualment s’accepta un tercer regne: els dels fongs. Avans s’incloïen dins del regne vegetal i realment no tenen rés a veure, resumint molt, i dient-t’ho de manera senzilla, puc dir que fan funcions completament inverses. Gràcies als fongs la natura converteix els restes de vegetals en adob. Per això la terra de sota bosc es tant rica i bona pels nostres productes de l’hort.

Fitxa de Francisco Serrano Ezquerra

Leucopaxillus giganteus ( Leyss. : Fr. ) Sing.

Nombres sinónimos: Leucopaxillus candidus / Clitocybe candida

Nombres populares: Castellano: Seta de enebro

Sombrero: De 15 a 35 cm. de diámetro. Infundibiliforme luego muy embudado con margen ondulado o lobulado, superficie mate de color blanco a ocráceo

Pie: Grueso, fibroso y muy corto, de color blanco a crema

Himenóforo: Láminas poco apretadas y muy decurrentes al final. Fácilmente separables, de color blanco sucio

Velos: No tiene

Carne: Compacta, gruesa , dura y fibrosa, de color blancuzco y olor de harinoso a cianídrico.

Esporada: Blanca

Hábitat y época de aparición: Verano y otoño, en pastizales formando corro .

Comestibilidad: Buen comestible. Con un setal en su punto sirve para una buena cuadrilla. (*)

Nota meva:

Aquests bolets es posen assecar tallats a làmines i poden guardar-se així molt de temps, després de poc temps en remull queden molt bé en qualsevol menjar.

Sortida boletaire

L’última sortida de la temporada a buscar bolets se’ns va donar bastat bé. Rovellons, llenegues, fredolics,...
També vàrem poder gaudir de boniques vistes d’amanites, com aquestes.

setas

Com en varen demanar que poses el nom dels bolets, he intentat saber el nom que tenien, i si no m'equivoca't son aquests.
Si no és així, agrairia si algú ho sap m'ho digui.

Leucopaxillus candidus o Leucopaxillus giganteus // clitocybe geotropa
cat.- Moixernó de tardor, candela de Bruc .- cast.- cabeza de fraile, platera. eusk.- urrilziza




Setas

bolets/setas

Donat que estem a la temporada de bolets, he anat a aquest hort natural que és el bosc, per si trobava aquests apreciats aliments. Aquí una petita mostra del que he trobat.


Ya que es tiempo de setas, he ido a este huerto natural que es el bosque para poder encontrar algunos de estos preciados ejemplares. Aquí tenéis una pequeña muestra de lo que he encontrado.

Bolets

També el buscar bolets és un dels meus entreteniments.