Triant llegum.

Feia temps que no portava a terme aquesta tasca.

Recordo quant era infant, que estant a la masia, algunes tardes la meva mare ens manava que triéssim el llegum.

Ara estem acostumats a que tot o trobem al super preparat pel consum, però abans no era així. Després de collir el llegum del camp i de separar els troncs de les valves i troncs i d’esventar-les, les llegums encara poden quedar barrejades amb trossets de pellofes de les mateixes valves o tenir algun tronquet o pedreta, per això s’han d’anar triant a mà per tal de treure tot el que no és mengívol.

Aquesta feina porta paciència, poses en una safata o sobre l’hule de la taula una pila de llegum i has d’anar separant poc a poc amb els dits les llegums i anar treien tot el que no val, la que ja has triat, es va posant a una altre pila que després recolliràs i guardaràs fins l’hora de posar-la a l’olla.

Els cigrons i mongetes al ser més grans costa menys fer aquesta tria, però les llenties són més entretingudes.

mongetes "frijoles" llavors portades de Cuba. (foto Imma Cauhé)

Avui doncs m’he posat a fer aquesta feina amb unes poques llenties que vaig recol·lectar la tardor passada en el petit hort que tinc.

Són molt petites, de mida desigual ja que en el camp no surten els productes de la mateixa mida, com si fossin fets de motlle com trobem a les tendes.  La feina és entretinguda, però val la pena, aquest és un producte natural i ecològic, a més de gustós. Aquestes llenties han estat plantades, abonades amb fems natural, no se li ha posat cap producte per tractar-les, ni perquè creixin, ni insecticides.

Han estat regades amb aigua de la pluja i de la font natural que neix sense tractar producte de la neu i la pluja, aigua sense cap classe de residus ni orgànic ni químic a no ser els que portin la terra i roques subterrànies per on passa. 

llenties triades, a dalt esquerra les pellofes i altres després de triar.  (foto: Imma Cauhé)