Aquestes terres que vivien dels seus ramats i de la Transhumància, queden deserts. Els joves ja no volen treballar amb aquestes feines. Són dures. Parlant amb els últims pastors, m’han dit que mai a la seva vida han tingut un dia de festa, el ramat ha de sortir a pasturar, i ells han d’estar amb ell. Encara que últimament anaven i venien a dinar a casa amb ajut dels cotxes, deixant el ramat a la cura dels gossos, no deixa de ser una feina poc agradable. Molts d’ells tenen els ossos adolorits, causa de la humitat i el fred.
Als hiverns, tenien que traslladar-se a llocs de clima més suaus, això feia que la família no es pogués assentar a una sola població, havien d’abandonar-la durant els mesos d’hivern o arrossegar-la amb ells. Encara que el trasllat últimament es feia amb camions i no a peu com temps enrere, tot és un trasbals i una vida amb molts sacrificis.
cabres
ovelles
cavalls
ases
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada